FONAMENT DE LA SOCIETAT
En el poble d'Alfarp, l'horta tradicional s'abastia de les avingudes del poc cabalós riu Magre que de Nord a Sud, travessa el terme municipal.
El típic cultiu de la conca del riu Magre era les hortalisses o collites baixes, les creïlles i la resta de tubercles i per excel·léncia el blat i el tabac.
A causa de l'eventual dels regs en anys eixuts, hi havia moltes collites de les citades que no arribaven a bon terme, faltant·los l'aigua quan ja s'havia invertit en elles temps i diners, esforç i esperança.
Quan hi havia una pluja ocasional riu dalt i omplia les séquies Mare i Alédua, que són les principals artèries dels antics regs tradicionals, herència àrab, la gent eixia a banyar els seus camps assedegats i quan esta forta avinguda tornava al seu normal curs, s'establien uns torns cridats "Tanda".
Arran d'esta inseguretat va sorgir la necessitat d'enllumenar aigües del subsòl per a pal·liar l'escassetat i amb tan efecte es va fundar la Societat del Pou del Realet.
Es va perforar un pou en la Partida del Realet i es va aconseguir un cabal que va estendre les seues aigües dins de la tradicional zona de regadiu, complementant els seus regs amb les citades aigües procedents del riu Magre.
EIs regs s'efectuaven de la forma denominada "A Manta" i eren per als accionistes. En realitat els accionistes eren els propis camps, perque el dret s'adquiria per al camp en si i no per al propietari i quan els bancals canviaven d'amo el dret de reg quedava en el bancal.
Amb la construcció de l'Embassament de Forata, els regs en l'horta tradicional del terme d'Alfarp s'abastien del citat embassament, i és quan les aigües del "Pou del Realet" van començar a banyar els camps del que tradicionalment es cridava "el secà" que era la zona poblada de cultius propis de secà, sent els més representatius les garroferes, la vinya, les oliveres i els ametlers.
Estes terres de secà se van anar transformant en regadiu gràcies a les aigües de diversos pous entre ells el que ens ocupa del Realet. Es van plantar en un principi bresquilleres per a acabar incloent els cítrics, i en la actualitat tambè els caquis.
En un principi el Pou del Realet va regar amb un cabal de 4.000 l/m³ la seua nova demarcació dins del secà, de la forma que era habitual, "A Manta" i a través de la xàrcia de canonades que es va crear.
En l'actualitat i després de la construcció en El Puntal d'una bassa d'acumulació d'aigua, que procura omplir·se del Pou del Realet en hores nocturnes on es pot estalviar cost d'energia elèctrica, s'està regant pel sistema de goteig, comptant amb la pressió que proporciona l'altura de la citada bassa construida a l'efecte.
Han passat per la Presidència d'esta Entitat els Srs. D. MIGUEL SANZ ORTEGA, D. ANTONIO FERRER AÑÓ, D. ROBERTO AÑÓ CALVO, e ISIDRO JUANES SÁEZ, sent en l'actualitat la composició de la Junta Directiva la que figura a l'apartat Directiva.
A mès de la informació i servicis que proporciona esta pàgina Web poden demanar mes informació directa a través de la Secretaria i la Junta Directiva d'esta Societat.